Si no vau poder assistir a la II Trobada Teixim Complicitats de Gènere, amb Alba Garcia, Secretària de Dones, Diversitats i polítiques LGTBI de CCOO, aquí teniu un àudio resum de la seva interessant presentació: ‘La bretxa salarial per raó de gènere: perquè treballem sense remuneració?”. 

D’uns anys cap aquí és innegable que, com a mínim, hem aconseguit situar en el debat públic la bretxa salarial per raó de gènere. La bretxa existeix en tots els àmbits, edats, sectors i nivells d’ocupació, tant en l’empresa privada com també en l’administració pública. A Catalunya, les dades del darrer informe del sindicat CCOO la situen en una mitjana del 24% respecte al salari/anual i en un 15,3% si el que s’analitza és el salari/hora.

“És millor parlar de bretxes, en plural, perquè és el resultat de totes les bretxes que existeixen en el mercat de treball, sigui assalariat, remunerat o no, de la segregació horitzontal i vertical, de la contractació i de la precarietat del treball” .

 

Ni el reconeixement sobre la seva existència, ni la forma de mesurar-la, ni les possibles eines per a fer-hi front dibuixen un camí nítid cap a l’erradicació de la bretxa salarial per gènere. Bona part de la feina a fer se situa encara en el terreny de la definició, la detecció i el reconeixement. També en la superació d’alguns mites.

“Quan una organització et diu que no hi ha bretxa és que no ho ha analitzat. El que cal és que en totes les organitzacions i empreses, publiques, privades, grans o petites, s’analitzi si n’hi ha o no utilitzant una única fórmula, no tendenciosa, com és el cas de la proposada per l’OIT (Organització Internacional del Treball). No ens podem inventar una fórmula perquè no ens agrada el resultat”.

Variables, plusos i complements androcèntrics, patriarcals i masculins

L’economia mostra signes de millora, però el tipus d’ocupació segueix essent precària. Paradoxalment, aquesta precarietat fa que disminueixi la bretxa, però és que homes i dones ens igualem a la baixa, tothom tenim menys ingressos. Tot i això, la desregulació de les condicions de treball i els atacs a les relacions laborals empitjoren la situació de les dones i augmenten la bretxa salarial.

“La negociació col·lectiva ha estat atacada com molts altres drets des de fa un temps”.


Recepta pel canvi: reconeixement de la qüestió, anàlisi i detecció, i propostes de solucions. Negociació col·lectiva, més recursos econòmics i personals a la Inspecció de Treball, més conscienciació entre les mateixes dones, una major cultura de la denúncia i també més mesures punitives; tot plegat ajudaria, i força!

“Mentre no hi hagi valoracions del treball que estiguin lliures d’estereotips sexistes, tindrem feina…”. 

“Per acabar amb la desigualtat salarial, necessitem un full de ruta col·lectiu”


Hem avançat, però està clar que hem de continuar treballant per situar la bretxa salarial per gènere al debat i a l’agenda, dotar-nos d’eines per a la seva detecció, l’anàlisi i la seva erradicació. I el Tercer Sector Social no en pot quedar al marge, també és necessari mirar portes endins i fer avaluació.

 

%d bloggers like this: