Una quarantena de professionals d’entitats socials i l’Administració pública van reflexionar dimecres sobre el ‘Tercer Sector i perspectiva de gènere’ al 2n Diàleg DDiPAS, celebrat al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”. Una de les conclusions de consens va ser la necessitat de garantir als òrgans de govern del sector una mostra de la pluralitat de persones que en formen part de les organitzacions, cercant una representativitat que vagi més enllà del gènere i tingui en compte les edats o orígens diversos.
Montse Franch, Pau Vidal i Sonia Fuertes
Pau Vidal, directori de l’Observatori del Tercer Sector Social, va oferir una panoràmica inicial de la qüestió a partir les dades que proporciona l’Anuari 2013 –corresponents a l’any 2011—(veure presentació de Pau Vidal [PDF]), que posa de manifest la poca presencia de Plans d’igualtat de gènere a les organitzacions (només en un 37% d’entitats). Va destacar que, a diferència del que passa en altres àmbits, l’equitat de gènere als òrgans de govern del tercer sector és una realitat: un 48% de dones en Juntes Directives, Patronats i Consells Assessors, un 53% en assemblees i un 57% en altres òrgans de participació. I es va interrogar sobre si es tracta d’un ‘tret diferencial’ del tercer sector social català, recordant la manca de criteris d’equitat de gènere en la constitució dels òrgans directius de la Plataforma del Tercer Sector a nivell estatal (veure carta de DDiPAS a la Plataforma del Tercer Sector denunciant aquest fet).
Malgrat aquestes dades, Sonia Fuertes, membre de la Junta de Govern de DDiPAS i moderadora de l’acte, va posar sobre la taula que l’equilibri no és tan evident. Les dades de l’Anuari recorden que es tracta d’un sector altament feminitzat, un 70% de les persones contractades i un 59% de voluntàries són dones, i que la seva presència als equips no es tradueix en una representació equivalent als òrgans de decisió i poder. Pau Vidal va assenyalar els “perills” d’exigir aquesta equivalència a sectors poderosos i masculinitzats, com l’econòmic, i va apuntar que cal garantir una pluralitat de perfils als òrgans de govern que vagi més enllà del gènere i tenint en compte també l’edat o la procedència. Des del públic, la psicòloga i investigadora Mercè Pérez Salanova, va animar a promoure la diversitat com a “estratègia resolutiva i de modernitat” del sector.
Montse Franch, membre de la Junta de Govern de DDiPAS, va contextualitzar les dades del tercer sector social català en relació a altres països (veure presentació de Montse Franch [PDF]). Segons dades del Fòrum Econòmic Mundial del 2010, l’esforç per reduir les desigualtats de gènere a l’Estat espanyol se situa a nivells semblants que el Canadà, amb un tercer sector social encara més feminitzat (un 80% de les persones contractades són dones). A partir de la dada de l’Anuari 2013 que un 15% d’organitzacions del sector treballen en aquests moments amb les dones com a principal col·lectiu destinatari, Montse Franch es va interrogar sobre la idoneïtat de tractar les dones com a perfil específic i no únicament com a realitat transversal.
Arrel de diverses intervencions del públic també es va reflexionar qüestions com els esforços de conciliació i flexibilitat al tercer sector com a possible explicació de l’alta proporció i increment de les jornades a temps parcial entre les dones, els models de lideratge femení, l’augment del voluntariat entre homes i la importància de l’educació per a la transformació social.