L’equitat de gènere i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes han pres molta força en els darrers anys, tant en el discurs polític i social com en l’articulació de pràctiques que afecten especialment les entitats del tercer sector social: polítiques, organismes i serveis orientats a garantir aquests principis i eradicar les desigualtats històriques entre homes i dones.

S’han anat guanyant espais en l’àmbit laboral i moltes legislacions, clarament discriminatòries, han donat pas a lleis que persegueixen avançar en l’eradicació de les discriminacions i les desigualtats per raó de gènere.

Però, a la pràctica…

  • La participació econòmica i laboral de les dones continua marcada per profundes bretxes relacionades amb la segregació ocupacional i la discriminació de gènere en el treball.
    → Suposen una vulneració dels drets humans, una profunda injustícia i un absurd desaprofitament del talent femení.
  • El ‘sostre de vidre’ i el ‘terra enganxós’ marquen la relació de les dones amb els mercats laborals i el teixit empresarial.
    → Sostre de vidre: topall transparent que impedeix una presència de les dones en peu d’igualtat en càrrecs d’alta direcció d’empreses públiques i privades.
    → Terra enganxós: atrapa una majoria de dones en ocupacions de baixa qualitat, molt més precàries i en sectors feminitzats.
  • Retrocés de la presència femenina en càrrecs directius i bretxa salarial com a constant.
  • Pràctiques culturals, estereotips i desigualtats estructurals fortament arrelades en els mercats laborals s’utilitzen per justificar la discriminació salarial. → Frenen els canvis necessaris, acumulen obstacles per al desenvolupament professional de les dones i dificulten la igualtat d’oportunitats.

Per aquestes, i més raons:

  • Exigim un compromís ferm amb l’eradicació de la violència masclistacom a prioritat política i social real. Cal desplegar recursos per prevenir i atendre la violència masclista amb actuacions integrals i transversals, facilitar l’accés automàtic de les dones víctimes de violència a les prestacions de Renda Mínima d’Inserció i a l’habitatge social; i impulsant una reforma integral dels sistemes legal i judicial per millorar la seguretat de les dones denunciants.
  • Cal impulsar polítiques d’ocupació que incorporin l’equitat de gènerei que despleguin mesures concretes d’acció positiva destinades a reduir les bretxes de gènere al mercat laboral.
  • Reivindiquem mesures específiques de suport a les dones en famílies monoparentals–amb una elevada taxa de risc de pobresa— que garanteixin el seu accés a l’habitatge social, beques menjador per als seus fills i filles i la cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació.
  • Des de la doble mirada de dones de l’acció social i persones compromeses amb l’equitat de gènere, plantegem també una sèrie de propostes en els àmbits de la redistribució econòmica i el reconeixement cultural i simbòlic, com ara introduir clàusules d’equitat de gènere en la contractació públicaconcedir permisos de paternitat compartits de forma real i efectiva o garantir la paritat participativa als òrgans de direcció de decisió de les entitats socials.