Gemma Lienas, Enric Borràs i Marta Selva.
Contingut publicat també a ‘STOP desigualtats’
La visibilitat pública de les dones al tercer sector social, malgrat ser un àmbit majoritàriament femení, és dèbil. Per això cal plantejar noves estratègies ideològiques que empoderin la figura de les dones en aquest sentit. Aquesta va ser una de les conclusions de la taula de diàleg organitzada ahir per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) sota el títol ‘Com ens visibilitzem públicament les dones del tercer sector? Incidència, política i àmbit social’. El diàleg, moderat pel periodista del Diari Ara i membre del Grup Barnils Enric Borràs, va anar a càrrec de l’escriptora i activista feminista Gemma Lienas i la impulsora de la cooperativa Drac Màgic, Marta Selva.
Durant la presentació, Enric Borràs va mencionar les dades de l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social, segons el qual el 59% de les persones voluntàries i el 70% de les persones a les entitats són dones. No obstant això, la presència de dones als òrgans directius i als òrgans assessors de les entitats és d’un 48%, davant el 52% dels homes.
Per a Gemma Lienas aquesta realitat desigual del tercer sector és extrapolable a la resta d’àmbits del mercat laboral. Avui dia, només el 14% de llocs directius i el 8% de llocs d’alta direcció són ocupats per dones. A tall d’exemple l’escriptora es va referir als càrrecs de rectors o caps de departament de les universitats, ocupats per homes, i als beneficiaris de polítiques d’ajudes i beques, la majoria d’ells també homes.
L’escriptora va apostar per imposar una quota femenina, replantejar les polítiques de conciliació i d’igualtat, i implantar una política directiva de centres que treballi la igualtat amb nous valors per canviar els rols estereotipats de gènere. “Les dones hem aconseguit tenir presència, però no permanència”, va remarcar Lienas. Prova d’això és que aquesta legislatura hi ha menys parlamentàries que en l’anterior. “Estem retrocedint, mentre que la violència de gènere està augmentant”. Lienas va plantejar la necessitat de fer lobby des de les entitats de dones, crear xarxa, empoderar les dones perquè confiïn en elles mateixes i encoratjar les dones joves a projectar-se en el futur.
Per altra banda, Marta Selva va remarcar que aquest debat requereix un marc conceptual de base dissenyat des de la política i que les organitzacions de dones i feministes han de fer un pas endavant. “Qui s’hagi cregut que ja s’ha aconseguit la llibertat, s’equivoca”, va dir. D’aquesta manera, Selva és partidària d’un canvi en profunditat: “El model necessita la seva deconstrucció”. En aquest sentit, va parlar de la reorganització dels horaris laborals i d’una veritable voluntat de canvi que permeti que les quotes imposades primer s’evidenciïn, i després provoquin el canvi de veritat. Per això va assenyalar la falta de qualificació dels llocs de treball, la monoparentalitat i la precària retribució com a principals factors d’aquest model que obstrueix l’empoderament de les dones.
“Necessitem fer lobby, perdre la por, però amb la consciència de saber què necessitem per canviar”, va subratllar Selva. Així, per fer aquest pas endavant, cal un veritable reconeixement de la discriminació directa i de la indirecta. La segona es troba bàsicament en les relacions dels llocs de treball i en el model de política fiscal. “Em preocupa que els temes quotidians, necessaris per activar-se, s’imposin sobre l’estratègia a l’hora de fer un bon treball de transformació social, cultural i de mitjans de comunicació”.
El diàleg va concloure amb la necessitat de regenerar la figura pública de les dones a través d’un canvi de mentalitat, fent xarxa i amb responsabilitat compartida.