20.01.2017 Crònica de la jornada ‘Repensem el temps del futur per construir el present. Cap a una gestió igualitària dels usos del temps al tercer sector social’
Fer un debat des del si de les entitats del tercer sector social sobre l’organització en el temps del treball és clau per decidir cap on es vol anar. Joan Segarra, president de La Confederació, destaca la necessitat de vetllar per la racionalització del temps de les persones ateses per les entitats i dels professionals que les atenen. Aquesta gestió del temps només es pot fer des d’una perspectiva de gènere, tenint en compte que el 72% de professionals del tercer sector són dones. En la Jornada ‘Repensem el temps present. Cap a una gestió igualitària dels usos del temps’, la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social i La Confederació han analitzat les possibles mesures a prendre per superar la realitat retratada en l’estudi ‘Gestió del temps a les entitats socials: situació actual, reptes i dificultats’, presentada per DDiPAS el mes de novembre.
Elisa Stinus, Doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social i Directora de Momentum Lab, ha reflexionat sobre la falta de correspondència i equitat entre la transformació dels rols femenins, en la seva incorporació al mercat laboral, i dels masculins, en la seva incorporació en l’àmbit domèstic. Exposant que el 95% de persones que s’acullen a mesures de conciliació són dones i que el 42% de les dones renuncien a càrrecs directius, planteja si la presa d’aquest tipus de decisions és el resultat de la falta de polítiques públiques que facilitin la paritat masculina i femenina en l’àmbit domèstic i de les cures.
Compara les polítiques preses en estats nòrdics, exemplificant-ho amb les baixes de paternitat i maternitat presents en estats com Suècia, on hi ha 68 setmanes de baixa parental (13 intransferibles per la mare) i 13 setmanes de baixa de paternitat, davant les 16 setmanes de baixa parental (6 intransferibles per la mare) i 4 setmanes de baixa de paternitat vigent a Espanya. Destaca el ‘sostre de vidre’, creat per la pròpia tradició cultural, amb el qual es troben els homes que volen tenir més presència en l’àmbit domèstic. Per això, apunta a la importància d’incorporar la visió masculina des de l’experiència, a fi de canviar la percepció social i la cultura.
Els grups de treball creats en la jornada per tal d’identificar problemes en el si de les pròpies entitats socials i plantejar-hi solucions, han destacat la necessitat de ser conscients que les cures han d’anar dirigides als usuaris de les entitats i als professionals de les mateixes, posant en valor la gestió interna d’horaris.
Per predicar amb l’exemple, des de les posicions directives s’ha de ser referent, demostrant que fer més hores no és sinònim de treballar millor ni de saber gestionar correctament el temps. S’ha proposat la necessitat d’impulsar la codirecció i el colideratge a fi de disminuir la dificultat d’accés als càrrecs directius i d’evitar que hi hagi temes unipersonals. Altres reflexions rellevants han posat de manifest la necessitat de promoure el treball per objectius, en comptes de prioritzar la quantitat d’hores, de racionalitzar la durada i el contingut de les reunions i de fer reduccions de jornada proporcionals a les càrregues laborals. Destaquen la importància de ser entitats i organitzacions coherents en la presa de decisions, d’acord amb els valors que propugnen.
Al llarg de la jornada es repeteix la necessitat de polítiques públiques que tinguin en compte els usos del temps de manera equitativa, no aportant només com a valor positiu la productivitat laboral, sinó també la presència en l’àmbit familiar. Esther Juan, membre de DDiPAS remarca que “per transformar fan falta adeptes”, homes i dones que incideixin en la presa de decisions i que aconsegueixin que les accions polítiques i econòmiques es dirigeixin cap aquest futur.
