Per: Montse Franch
Sense posar en dubte la bona intenció del plantejament, el tema de la quota femenina pot constituir, en la pràctica, una de les trampes més grans en què podríem caure les dones. La quota pretén ser un avantatge, però és en realitat un límit, o un obstacle que suposa serioses dificultats per al ple exercici professional, social i polític de les dones.
La dona no mereix la meitat dels drets: com a part d’un tot que és la humanitat, li pertoca el ple dret –és a dir, el 100%–, i la fragmentació no es pot justificar de cap manera.
Durant la infància s’hauria d’educar en la “no quota”, en la normalitat del reconeixement i en la igualtat. Homes i dones som diferents i és en aquesta diferència on ha de radicar el tracte igualitari, per educar en el talent i la llibertat de decisió. Aquests són els valors en els quals cal fer pedagogia des de la més tendra infantesa, no només a l’escola sinó també al si de la família i en la societat en general.
El coneixement ha de prevaldre per sobre de la testosterona, que és el que ha prevalgut fins ara. Parlar de quotes és un exercici de caritat masclista que limita la igualtat entre els éssers humans.