Nota de premsa de la 4a Jornada DDiPAS (PDF) | Fotografies
Donar resposta a les necessitats d’atenció a les persones usuàries i gestionar satisfactòriament els temps de treball del personal contractat genera una tensió sovint difícil de resoldre per les entitats d’acció social, caracteritzades per l’atenció directa i els serveis 24 hores. La jornada ‘Temps i tercer sector: construïm entitats sostenibles i eficaces’, organitzada per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social, va oferir ahir un espai de reflexió sobre les noves polítiques de temps que podrien desenvolupar les organitzacions del tercer sector i va posar en valor –en una taula rodona amb la participació de la Fundació Joia, la Fundació Surt i Suara Cooperativa— les experiències i bones pràctiques que ja estan aplicant algunes entitats socials: temps flexible d’entrada i sortida de la feina per al conjunt de professionals, teletreball, jornades compactades i no extenses, formació en gestió del temps, flexibilitat en les vacances o aplicar l’horari europeu, tal i com proposa la iniciativa per a la Reforma Horària.
Actualment els professionals del tercer sector amb càrrecs directius tenen un accés molt superior a les mesures de conciliació i gestió satisfactòria del temps que les persones amb càrrecs tècnics, i el desig dels tècnics d’acollir-s’hi apunta a un primer repte per a les organitzacions a l’hora de repensar les seves polítiques de temps. És una de les conclusions de l’estudi ‘Gestió del temps a les entitats socials: situació actual, reptes i dificultats’elaborat per la xarxa DDiPAS –ahir se’n van esbossar els primers resultats i properament es difondran públicament—, que també assenyala que les dones amb càrrecs tècnics són les que viuen més ‘pobresa de temps’, menys coresponsabilitat en les tasques domèstiques de cura i major malestar.
Al llarg de la jornada es va insistir que el repte d’organitzar el temps de manera més eficaç, sostenible i igualitària per a totes les persones no depèn només de l’aposta estratègica de les direccions de les entitats sinó que interpel·la de manera global una estructura social i una cultura –també laboral— marcadament patriarcals i capitalistes. En aquest sentit, Elisa Stinus, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social, va mostrar a partir de l’exemple de Noruega com les polítiques de conciliació impulsades per les administracions poden generar canvis culturals i fomentar la coresponsabilitat entre gèneres en el repartiment dels treballs.
En el marc de la jornada es va lliurar el Premi ASPÀSIA en defensa de l’equitat de gènere 2016–concedit per l’Observatori del Tercer Sector i la xarxa DDiPAS— a la sociòloga Marina Subirats (Barcelona, 1943), en reconeixement a una llarga trajectòria personal i professional en què destaca la introducció de la perspectiva feminista a les ciències socials, el seu discurs sobre coeducació i el seu compromís amb el feminisme de base. Sara Berbel va llegir en nom de Subirats un text d’agraïment: “espero que aquest premi serveixi de motivació perquè cada vegada més dones es considerin feministes i lluitin per aconseguir un món lliure de tota violència”. El jurat del Premi ASPÀSIA també va recordar durant el lliurament del guardó a Victorie Ingabire, activista ruandesa actualment empresonada per la seva defensa dels drets democràtics i els drets de les dones a Ruanda.
