Els valors propis de la solidaritat, la responsabilitat social i el fet de no tenir ànim de lucre atorguen al tercer sector social un paper ineludible en la construcció de la igualtat d’oportunitats i l’eradicació de les desigualtats de gènere, tant en les seves actuacions socials com en el sí de les pròpies organitzacions.
A més, és un sector altament feminitzat:
- Un 73,9% de les treballadores remunerades i un 66% de les persones voluntàries són dones.
- Només hi ha un 35,1% de dones als òrgans de govern i directius de les entitats, una proporció inversa a la composició de les organitzacions.
(Dades extretes de l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social publicat per l’Observatori del Tercer Sector Social i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social; i de L’Ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya publicat per Caixa de Catalunya Obra social)
Feminització i desigualtat en el sector:
- Malgrat ser majoria, només un 5% de les dones estan contractades en les categories professionals de Coordinació/Direcció, vers un 8% d’homes.
- El 32% de les dones contractades tenen contracte temporal, vers el 31% dels homes.
- El 33% de les dones contractades tenen una jornada laboral a temps parcial, vers el 25% dels homes.
- No existeixen dades sobre la bretxa salarial, la promoció interna i la participació en formació.
(Dades extretes de l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social publicat per l’Observatori del Tercer Sector Social i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social; i de L’Ocupació al Tercer Sector Social de Catalunya publicat per Caixa de Catalunya Obra social)
Les dades permeten concloure que la posició de les dones a les organitzacions del tercer sector manté uns paràmetres de desigualtat molt similars als del mercat laboral no social. Al tercer sector social, les dones també veuen atrapada la seva trajectòria professional entre el ‘sostre de vidre’ (subrepresentació als òrgans de decisió i poder) i el ‘terra enganxós’ (sobrerepresentació en les franges de major vulnerabilitat).