Ens trobem en un moment determinant per a la construcció del projecte europeu, no exempt de contrastos: un lobby anti gènere creix en el si de la UE al mateix temps que es fa fort el moviment i les xarxes feministes. “El repte és veure –va advertir Blanca de Riquer, Assessora de la Comissió d’Igualtat al Parlament Europeu i activista del moviment #MeToo– si la pretesa conquesta de la igualtat quedarà reduïda a un àmbit merament formal, o bé conduirà a veritables polítiques transformadores d’igualtat real“. Aquest va ser l’eix de la seva conferència marc, obertura de la 7a Jornada DDiPAS.
Intervenció de Blanca de Riquer
Sembla que avancem cap a un nou grup de poder, noves dinàmiques dins del Parlament Europeu marcades per un augment de les forces progressistes, però l’extrema dreta ha passat a ser quarta o cinquena força amb la presència de 178 diputats antifeministes. Quines són doncs les oportunitats per a l’agenda feminista i quin paper podem jugar els moviments i col·lectius feministes?
“Els moviments i col·lectius feministes hem de fer pressió perquè hi hagi polítiques transformadores d’igualtat de gènere a la UE”
Escolteu aquí l’àudio sencer de la ponència de Blanca de Riquer
Experiències que ens acosten Europa
Europa sovint ens queda lluny, però posicionar-nos per una Europa feminista ens interessa a tothom. Europa no pot ser justa ni igualitària si no és feminista; aquest ha estat l’eix de l’exitosa campanya Feminist Europe FEM_EU 2019, coordinada per Neus Pociello, Directora també de la Fundació Aroa, qui durant la seva intervenció va posar el focus en la creixent capacitat de mobilització i de participació del moviment feminista.
“Volem aglutinar una aliança del feminisme de base en l’àmbit europeu per tal d’activar estratègies conjuntes, com ara el desbloqueig del Conveni d’Istanbul”.
Taula d’experiències
La campanya Feminist Europe va culminar amb un seguit de recomanacions per reivindicar que la futura agenda política europea incorpori com a prioritat garantir la igualtat de gènere i els drets humans de les dones. El document és fruit del treball de més de 4 mesos, nombroses activitats, reunions i consultes, amb la intenció i voluntat d’incidir en la campanya de les eleccions europees del passat 26 de maig i posterior legislatura.
Donar suport a les organitzacions de dones de base i crear estratègies i projectes conjunts en l’àmbit de la comunicació per contrarestar els discursos ultra dels lobbys anti gènere que imperen en els fòrums de política internacional és el punt en el qual se centra la feina de Calala, Fons de Dones. Maria Palomares, la seva directora, ens va explicar algunes de les interessants línies de treball d’aquesta estratègia, molt focalitzada en la investigació i la recerca.
“El moviment feminista està comunicant, i ho està fent bé. Una de les nostres estratègies és estudiar què ha fet bé per haver vist tan augmentada la seva capacitat de mobilització els darrers anys”.
Participants en la Taula
Com actuen a nivell local els grups anti gènere? Volem saber –va afegir Maria Palomares– com s’emmascaren, en quines organitzacions locals es camuflen i quines són les connexions que fan en l’àmbit de Catalunya i de l’estat espanyol per fer lobby i captar cada vegada més suports.
La inquietud del moviment sindical europeu, per la seva banda, se centra a recuperar el nivell dels salaris a partir de la crisi i harmonitzar-los a l’alça. Laura Diéguez, Tècnica de la Secretaria d’Internacional i Cooperació de CCOO Catalunya va remarcar també que una de les prioritats és recuperar el diàleg social. En clau positiva, la representant sindical va valorar positivament alguns elements del Pilar europeu de Drets Socials; la guia comunitària per augmentar la justícia social que va ser acordada a finals del 2017. També és destacable, a parer seu, la creació de l’Autoritat Laboral Europea, que dota d’inspecció formada en termes de gènere i que es preveu d’aplicació per 2021.
Fins fa ben poc, en matèria de drets humans, Europa quedava encara més lluny, doncs se li atribuïa una garantia de drets humans. Però les coses estan canviant; ens ho va compartir Pepa Martínez, Directora de la Fede.cat.
“Aquella feina que havíem fet a països on els Drets Humans no s’estaven garantint, ara l‘haurem de fer també aquí. Haurem d’estar atentes i formar-nos”
I l’esforç passarà, indiscutiblement, per teixir aliances com a societat civil i poder fer front als lobbys de l’ultra dreta, sota un paradigma de justícia global.
A la Fede.cat tenen clar que cal començar primer per casa nostra. “Per això hem adoptat l’ètica de la cura i n’hem compartit una Guia sobre el tema amb la resta d’entitats. També ens hem definit com a entitat feminista i hem redactat un Protocol contra les Violències sexuals. Això és una aposta política, que posa al centre primer de casa a teva, les desigualtats. Ens hem revisat”.
Escolteu aquí l’audio sencer de la taula d’experiències
Incidència, i més incidència
Durant el tancament de la Jornada, Teresa Crespo, en nom de la Junta de DDiPAS, va fer lectura d’una proposta d’acció que se sumarà a les conclusions finals de la Jornada. “Hem de continuar incidint i reivindicant que les agendes polítiques, europea, estatal, autonòmica i de govern local, vagin alineades en la nostra demanda del caràcter vinculant pels estats membres d’un compromís real vers la igualtat”, es remarca en aquest document.
En la 7a Jornada DDiPAS va quedar clar doncs que és urgent incorporar l’equitat de gènere com un dels valors essencials de l’acció social també a escala europea. Només amb una mirada utòpica cap a una Europa feminista podrem frenar l’amenaça de les dinàmiques que ataquen radicalment els drets i interessos de les dones, de totes les dones.
Escolteu aquí l’audio del tancament de la Jornada
Més informació
Llegeix l’article relacionat que hem publicat a social.cat:
‘Paritat a la UE, un aparador o motor de canvi real?’
