La presidenta de DDiPAS, Fina Rubio, reflexiona de sobre la precarietat al mercat de treball i la situació de les persones que malgrat tenir un salari són pobres, amb perspectiva de gènere, en un article al diari Ara. Llegir en PDF | Llegir al web de l’Ara
Set anys de crisi, i de les polítiques antisocials imposades a la seva empara, ens han deixat una societat extremadament dual i precaritzada. Han sigut polítiques depredadores de drets bàsics i condicions de vida de la majoria de la població, que, això sí, han facilitat l’enriquiment d’uns pocs. Aquests darrers dies coneixíem les dades de la immoral bretxa salarial entre els directius de les empreses de l’Íbex, que cobren 158 vegades més que els seus treballadors i treballadores, i les seves plantilles, que, en l’altre extrem, han vist reduïts els seus salaris un 1,4%. Són els integrants d’aquesta minsa elit social els que sí que se’n han sortit, i molt bé, cal dir-ho, de la crisi. A la resta, la gran majoria social, la crisi ens ha portat a viure vides molt menys habitables, molt més precàries. Llegir article complet