El 6è Diàleg DDipas, liderat per Montserrat García, membre de la Junta Directiva de la Federació ECOM i Laia Forné, assessora de la Regidoria de Participació i Territori a l’Ajuntament de Barcelona, va permetre no només posar sobre la taula els principals eixos del debat sobre la participació de les dones en les organitzacions; també visibilitzar la convivència actual de diferents models i trajectòries en el feminisme. Aquesta nova edició del Diàleg va ser moderat per Gemma Altés, psicòloga social i membre de la Junta de DDiPAS.
Participem menys les dones?
A l’imaginari col·lectiu hi ha la idea que les dones participem menys, però això no és real –assegura Laia Forné–. Justament, les ulleres amb què mirem aquesta participació també tenen un biaix de gènere. “Els índexs de participació de les dones sovint són superiors als dels homes, però es posa el focus en els espais de més visibilitat, copats pels homes. Si fem un zoom, veurem que les dones som motor dels processos socials i el que hi ha és una sobre representació del sexe masculí que invisibilitza la nostra participació“.
La nostra mirada sobre la participació i els moviments socials també té a veure amb com ens organitzem. “De vegades, les nostres formes d’organització són més informals, no jeràrquiques i això sovint s’ha llegit com quelcom ocasional i no com a moviment social. No obstant això, les dones hem participat en les principals transformacions i processos socials del segle XX. La mirada feminista en els moviments socials ha anat de la mà amb altres mirades de classe, d’origen social, etc. Per tant, no ens hem de plantejar tant si les dones participem o no, però si la mirada amb què analitzem aquesta qüestió“, argumentava Laia Forné.
Preguntem-nos, per exemple: quines altres formes de participar podem posar en valor?, quines condicions té aquesta participació?, i com garantim la inclusivitat d’aquests processos i dels espais de participació?
Relacions de poder i governança horitzontal
“Horari, calendari i durada de les reunions, càrregues familiars, atenció a les cures…Si tot això no es replanteja –advertia Montserrat Garcia– és impossible que la participació de les dones es pugui mantenir. Nosaltres prioritzem perquè tenim menys temps. Sense un canvi de governança a les entitats és impossible que puguem promoure una participació al llarg del temps. Hem de trencar amb el mite de súper heroïna que pot amb tot”.
La participació no és neutra, implica un cost, una cultura… “S’han de revisar estructures, androcèntriques, jeràrquiques i capacitats de lideratge. Les dones participen, però hi ha un biaix no només en la diferenciació de tasques, també en els òrgans de decisió de les organitzacions, i sobretot en la no visibilitat de les dones i la sobre representació de l’home, que copa tots els espais públics i de lideratge“, afegia Laia Forné.
A les dones ens costa prendre espais de lideratge perquè no ens agrada el model masculí i perquè quan l’exercim t’exposes a més desqualificacions. Les dones som molt auto exigents i això ens provoca una vulnerabilitat molt gran, tota l’estona ens estem qüestionant.
Donar veu i generar espais
L’exposició pública ens posa en un focus de forma diferent a dones i a homes.
Laia F: “Hem d’assegurar espais inclusius que recullin la diversitat de veus, procurar canals oberts on es pugui expressar la màxima diversitat. Les dones hem aportat moviments més inclusius i interseccionals, la nostra mirada és més àmplia”.
Montserrat G.: “Ens manquen espais de trobada, com aquest Diàleg, on compartir entre dones, on poder reconeixe’ns entre nosaltres i intercanviar estratègies i experiències en obert. Cal donar visibilitat als lideratges en femení: quines estratègies fan servir algunes dones que estan participant i que potser no necessàriament estan en juntes paritàries? Poder crear models a partir de l’experiència de dones que són potents“.
Feminisme’s
Montserrat G “Vivim un moment en el qual conviuen diferents models i trajectòries en el feminisme. Cal destruir estereotips entre les mateixes dones. No podem perdre el camí fet fins ara, però hem d’acceptar que hi ha diferents ritmes, àmbits i generacions, i que ho hem d’acompanyar tot”.
Laia F.: “És necessari feminitzar la participació i la política, posant al centre la cura, l’atenció a la diversitat i la cooperació, com a eixos que possibiliten crear alternatives d’emancipació real, és una mirada que transforma. Estan sorgint noves formes d’organització (com ara el sindicat de llogaters i altres dins del moviment feminista i ecologista), tenim dones polítiques liderant institucions i tenim un moviment feminista que ha pres una nova onada, transversal, divers, jove i potent”.
“És un bon moment doncs per passar de la presència al canvi real a la política -afegia Laia Forné–. Per posar en valor i donar importància a la pràctica quotidiana, a la vulnerabilitat i a l’aprenentatge. Un altre biaix que ha marcat la política és el racionalista, sobre estimem la capacitat de la raó i subestimem el coneixe’ns, el fet de vincular-nos amb altres i construir des de la pràctica. Això ho hem sabut aportar les dones enfront de la racionalització lliberal”.
